Blog

•

EL PAÍS DE SORANG

Enric Sió

Projecte d'investigació sense ànim de lucre

Amics de les Arts i Joventuts Musicals

Laboratori Creatiu - Imatge

La Cúpula - Març de 2023

Amics de les Arts i Joventuts Musicals organitza des de l'any 2016 una programació estable d'exposicions a l'espai galeria d'art radicat a la cúpula de l'edifici de l'antic Círcol Egarenc. En aquest espai, l'any 2018, ja s'organitzà una exposició per homenatjar i recordar el còmic Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, d'Enric Sió i Emili Teixidor, impulsada per la secció «Imatge» del Laboratori Creatiu de l'entitat. 

Ara, continuant amb el rescat de l'obra d'Enric Sió, hem recuperat El país de Sorang i queda pendent per a més endavant Nus y el atleta. Dues obres de gran importància, que vincularen el còmic amb l'art  contemporani i que mai han estat reeditades.

SORANG

Un assolellat dia a la platja, Max i Julio són abduïts a les profunditats del mar per un estrany exèrcit que els transporta a un món submarí on el seu organisme serà alterat per a què puguin sobreviure sota les aigües. Aquest món, el país de Sorang, l'origen del qual es troba a una explosió nuclear que revisqué les víctimes d'antics naufragis, està controlat totalment per una reina que s'expressa en un estrany llenguatge, barreja de llengües arcaiques, i que exerceix un poder absolut sobre els seus vassalls. Julio i Max seran obligats a treballar en els laboratoris en unes condicions d'esclavatge a fi d'aconseguir la creació d'uns nous essers superiors. 
Els Oculi, els Auriculae, els Linguae, els Manus i els Nasi (els cinc sentits corporitzats) són les estranyes criatures que vigilen als esclaus, els Operarii, que són humans, i els Servi, que són algues, però Julio i Max descobriran una forma de lluitar i alliberar-se: la creació dels exèrcits del llenguatge i de les imatges. En primer lloc les paraules, que pràcticament cobren vida, ho revolucionaran tot i provoquen el desconcert de la reina Sorang que finalment serà vençuda gràcies a la propagació de les paraules i a la força de les imatges utilitzades pels dos protagonistes. La història conclou amb la destrucció d'aquella societat tirànica i amb Max i Julio lliures i de nou a la platja... acompanyats d'una Sorang humanitzada.

L'any 1967 l'Editorial Salvat encarrega a Enric Sió uns còmics que s'imprimiran a les cobertes dels fascicles de l'enciclopèdia Vector. Enric Sió realitzarà dos dels seus treballs més originals per aquest encàrrec: Nus y el atleta i El pais de Sorang, Aquest últim es publica el 1968 en entregues setmanals d'una sola pàgina a partir d'una idea d'Emili Teixidor i amb guions de Jaume Vidal Alcover. Enric Sió experimenta amb aquesta obra diverses innovacions visuals i narratives amb les que revoluciona el llenguatge del còmic al aportar una llibertat gairebé total en l'ús de múltiples recursos tècnics i a la que l'influx de l'art fotogràfic adquireix un paper clau: concepció integral de la pàgina, ritme seqüencial a les vinyetes, alternança de positius i negatius a les imatges, síntesi, contrastos de llums i destresa en un dibuix d'una gran potència pop-art que aproxima més que mai el còmic a les arts plàstiques.

ENRIC SIÓ

Enric Sió (Badalona, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un prestigiós editor, fotògraf, publicista i dibuixant. Autor amb inquietuds polítiques i intel·lectuals entengué el còmic com un vehicle de comunicació i un art autònoms. Al llarg de la seva carrera rebé nombrosos premis: com a autor d'avantguarda per Aghardi al Salone Internazionale dei Còmics de Lucca (1969), el Yellow Kid al millor dibuixant estranger al mateix desdeveniment (1971) i també altres guardons a certàmens de Treviso i Tolosa. 

L'any 1968 publica a la revista Oriflama el còmic Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor, considerat el primer còmic d'oposició al franquisme, i inicia una intensa relació amb Romà Gubern, amb qui col·labora en el seu llibre El lenguaje de los comics (1972).
L'any 1974 s'exilia a Milà. A Itàlia publica dues de les seves obres més importants Aghardi i Mara a Linus, una revista de còmics i de divulgació cultural que comptava amb col·laboradors com Umberto Eco.

L'any 1977 s'instal·la a París, publica a les revistes Charlie Hebbo, Fluide Glacial i Pilote i es relaciona amb els autors del nou còmic francès, així com amb els autors italians que admira: Crepax, Pratt i Battaglia.