•
RGB
Samuel Garrofé
La sensació de lluminositat en una pantalla manifestarà la concreta i essencial forma de les coses, aquesta indefinida pantalla esdevindrà deutora d'uns determints valors numerics, que ara pigments sobre paper, codificarán un nou i particular sistema corresponent a una primera i necessària ressonància.
La sensació de lluminositat ve donada per la luminància d'un objecte, podent produir dos objectes amb diferents tonalitats de color la mateixa sensació lumínica. El senyal de luminància és la quantificació d'aquesta sensació de lluentor. Per mantenir la compatibilitat entre les imatges en blanc i negre i les imatges en color, els sistemes de televisió actuals (PAL, NTSC, SECAM) transmeten tres informacions: la luminància i dos senyals diferència de color. D'aquesta manera, els antics models en blanc i negre poden obviar la informació relativa al color, i reproduir només la luminància, és a dir, la lluentor de cada píxel aplicat a una imatge en blanc i negre. I les televisions en color obtenen la informació de les tres components RGB a partir d'una matriu que relaciona cada component amb un dels senyals diferència de color.
La descripció RGB (de l'anglès Red, Green, Blue, vermell, verd i blau) d'un color fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb què es forma: del vermell (red), del verd (green) i del blau (blue). És un model de color basat en la síntesi additiva, amb el que és possible representar un color mitjançant la barreja per addició dels tres colors llum primaris. Cal indicar que el model de color RGB, no defineix per si mateix que significa exactament "vermell", "verd" o "blau", pel que els mateixos valors RGB poden mostrar colors notablement diferents en diversos dispositius que emprin aquest model de color. Encara que utilitzin un mateix model de color, els seus espais de color poden variar considerablement.
Per a indicar amb quina proporció barregem cada color, s'assigna un valor a cadascun dels colors primaris de manera que el valor 0 significa que no intervé en la barreja. Com més gran sigui aquest valor s'entén que aporta més intensitat a la barreja. Encara que l'interval de valors podria ser qualsevol (valors reals entre 0 i 1, valors sencers entre 0 i 37, etc.), és bastant freqüent que cada color primari es codifiqui amb un byte (8 bits). Així, d'una manera estàndard, la intensitat amb què lluu cada component es mesura segons una escala que va del 0 al 255.
Per tant el vermell és (255, 0, 0), el verd és (0, 255, 0) i el blau (0, 0, 255). L'absència de color - el que impròpiament anomenem color negre - és (0, 0, 0). La combinació de dos colors a nivell 255 amb el tercer a nivell 0 dóna lloc a tres colors intermedis: el groc (255, 255, 0), l'aiguamarina (0, 255, 255) i el magenta (255, 0, 255). I el blanc, format pels tres colors primaris a nivell màxim, (255, 255, 255). Viquipèdia.
CRÈDITS
Exposició i edició gràfica
Exposició
Sala La Cúpula - Laboratori Creatiu
Amics de les Arts i Joventuts Musicals
El projecte es va presentar en format
expositiu i d'edició el 8 de juny de 2019
a la Sala La Cúpula de Terrassa
Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Edició Gràfica
Carpeta amb 1 estampa tríptic de 96x42cm
Tintes pigmentades sobre paper
Paper de cotó i ph neutre de 320g
Edició firmada i numerada
Tiratge limitat a 50 còpies
Edita
Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Edició i producció
Taller Fotogràfic