Blog

•

MIRADES

ANTONI FÀBREGAS

Galeria Espai d'Art La Cúpula

Exposició celebrada el febrer de 2025

Organitzat per:

Amics de les Arts i Joventuts Musicals

Laboratori Creatiu - Imatge

Vuit personatges en cerca d’espectador

Uns personatges omplen la sala de mirades. Tenen l’aire de família d’obres anteriors d’Antoni Fàbregas, a mig camí entre els collages tridimensionals i els objets trouvés.

Emmarcats pel blanc, aïllats en les superfícies de la tela, els personatges es concentren en les cares i ens miren. Miren fixament tot esperant que el visitant els retorni l’esguard.

L’objecte, no pas precisament “trobat” sinó “cercat” per l’artista és el llibre. Un objecte de per si  ple de sentit i més encara  si l’espectador recorda que el primer lloc on s’exhibiren aquestes vuit obres fou la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera. La homogeneïtat  que dóna el fons blanc era, en aquella ocasió, del tot indispensable per poder fer emergir les obres que altrament restaven confoses amb els llibres de les lleixes.

Quina és la matèria que dóna la força plàstica als personatges? L’element bàsic de les cares és l’objecte llibre. Les fesomies es  construeixen amb portades, lloms de tela o de pell, guardes o volums sencers enriquits amb una grandíssima varietat de materials: filferros,  cartró, estrips de paper de paret, teles d’enquadernar i papers de pintes, peces de fusta desgastades, fragments de motllures i petites eines, pinzellades i grumolls de pintura, i fins i tot  un parell de bombetes antigues de vidre esmerilat que ens fiten i, qui sap, si inquieten el visitant. Trobem en aquestes obres tota la riquesa de materials que l’artista sol utilitzar en les seves creacions plàstiques.

L’obra d’Antoni Fàbregas conté gairebé sempre un component de denúncia que en aquesta exposició deixa pas a un to més amable però no exempt de qüestionament sobre la realitat. En una de les vuit obres exposades la denúncia és del tot evident: una diana de negres traços encercla un llibre que mostra dos impactes i dues bales incrustades en el cos. I no es tracta pas d’un volum qualsevol sinó d’una de les obres més emblemàtiques de la poesia francesa i europea Les Fleurs du Mal.

 Més enllà de la denúncia aquesta exposició és una reivindicació de la importància del llibre i de la mirada. De ben segur que cada espectador se sent atret en particular per algun dels personatges que l’observen però en tots ells hi pot trobar un sentit, sigui aquest o no el que li ha volgut donar l’artista. Com en un joc, els personatges que ens miren i que mirem  ens impulsen a atribuir-los un nom, una frase al·lusiva. Què podria aparèixer en la cartel·la de cadascun d’ells? Heus aquí algunes preguntes. Que cada visitant hi formuli les seves.

Quantes dones amaga aquesta dama d’arracades tornejades?

Farem el joc als destructors de llibres? Pot ser assassinat Baudelaire?

Mirada cap enfora o mirada cap endins? Realment ha estat tot dit?

On rau la perplexitat del personatge immers en la gramàtica llatina?

De tant mirar fixament acabarem per perdre l’equilibri?

Podrem sostenir la mirada del mag?

Ficció? Fantasia? Quants contes recordeu?

Voleu dir que l’oratòria conté l’essència de la literatura?

Els vuit personatges d’Antoni Fàbregas exposats a La Cúpula continuen a la cerca d’espectador. 

 Anna Maria Blasco Bardas