Blog

•

«UN COUP DE DÉS JAMAIS N'ABOLIRA LE HASARD»
Stéphane Mallarmé

EXPOSICIÓ

Comissariat de Samuel Garrofé

La secció Imatge del Laboratori Creatiu d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals organitza propostes expositives sobre arts visuals en el marc de la programació d'exposicions a la Galeria Sala d'Art La Cúpula. 
Aquestes propostes són aportacions tant d'obra d'autor com de projectes creats per la mateixa secció.

Després de més de cinc temporades de crear i acollir propostes en aquesta sala, els responsables de la secció (vinculada al Grup de Literatura d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals) volem subratllar la importància de l’influx de certs textos (crítics, teòrics o creatius) sobre qüestions relatives a les arts visuals contemporànies.

Stéphane Mallarmé, un dels grans mestres del Simbolisme i un gran referent en el context de la cultura francesa de finals del segle XIX, és reconegut a Occident com el pare de la poesia experimental. 
«Un coup de Dés jamais n'abolira le Hasard» és una mostra pionera de la creació d’obres artístiques interdisciplinàries i la seva influència s’adverteix des de propostes de les primeres avantguardes del segle XX fins a creacions artístiques contemporànies.

«Un coup de Dés jamais n'abolira le Hasard» va ser publicat per primera vegada al número 17 de la revista Cosmopolis, corresponent a març de 1897.

La composició que presentem en format expositiu va ser restaurada per Michel Pierson & Ptyx el 2002 a partir de les fotografies de les proves conservades en la Bibliothèque Nationale de France. Aquesta versió —l'original en francès, que inclou totes les pàgines del poema— és la que es presenta gràcies a la generositat dels seus autors i a la dels propietaris dels drets de publicació.

Samuel Garrofé
Secció Imatge del Laboratori Creatiu 
Amics de les Arts i Joventuts Musicals

«UN COUP DE DÉS JAMAIS N'ABOLIRA LE HASARD»
Stéphane Mallarmé

EXPOSICIÓ

LA REVISTA COSMOPOLIS, 1897

«Un coup de Dés jamais n’abolira le Hasard» va ser publicat per primera vegada a la revista Cosmopolis, en el seu lliurament del 3 de març de 1897. El poema anava precedit per un prefaci, així com d'una «nota de redacció», totes dues escrites per Mallarmé a petició del comitè de lectura de la revista que se sentia desorientat per la factura insòlita i el sentit enigmàtic del poema, i que es preocupava per facilitar un accés seré als seus lectors. 
Sobre els retrets referents a l'obscuritat del poema, Mallarmé deixa clar a la «nota de redacció» que: «En aquesta obra, d'un caràcter totalment nou, el poeta s'ha esforçat per fer música amb les paraules. Una espècie de leitmotiv general es desenvolupa sobre el tot i constitueix la unitat del poema: i uns motius accessoris vénen a reagrupar-se al seu voltant. La naturalesa dels caràcters emprats i la posició dels blancs substitueixen les notes i els intervals musicals».
Realment, Mallarmé estava insatisfet per la forma tipogràfica amb la qual s'havia presentat el seu poema, provocada per les restriccions derivades de la impressió en una pàgina única i en un format relativament petit. Va dir que la revista «només havia fet les coses a mitges». Somiava en una dimensió suplementària o, segons els seus propis termes, en una «paginació especial» que hagués permès anar més lluny.
En el mateix moment en que el poema apareixia a Cosmopolis, Mallarmé ja preparava, a partir del mateix text, la «monumental» edició que Ambroise Vollard li havia proposat de realitzar.

Michel Pierson & Ptyx

NOTA SOBRE AQUESTA EDICIÓ

«Obriu els ulls» va ser el desig expressat per Mallarmé en la introducció a la imperfecta reproducció del seu poema en la 
revista Cosmópolis. A falta de poder fer-ho millor, tanmateix «obriu els ulls». El mateix desig expressem respecte d'aquesta edició. No té un altre objectiu que oferir la reproducció de la composició tipogràfica segons va ser concebuda per Mallarmé, en una reproducció que, segons el desig de Valéry, s'ajusta el més possible a «l'aspecte visual desitjat per l'autor».
El desig primordial que es finalment deixem de llegir, mirar, desxifrar o comentar «Un Coup de Dés jamais n'abolirà l'Hasard» utilitzant versions distorsionades o distorsionants. No tan sols perquè aquesta obra és reconeguda avui com una «peça patrimonial» o una «gran fita en la història de l'art i les idees», sinó primerament per simple respecte a Mallarmé i perquè s'ha abusat tant d'una obra mestra; també perquè el significat d'aquesta empresa única —objecte, durant gairebé un segle, de múltiples especulacions i «descodificacions»— només pot albirar-se o abordar-se assumint en principi que el contingut i la forma, així com l'esperit i la lletra no poden ser dissociats.
El nostre agraïment va especialment adreçat a Denis Péraudeau, la prodigiosa habilitat i la infinita paciència del qual van permetre la reconstrucció dels caràcters perduts i del traçat —o posada en escena— original; així com també a Alexandre Bruno, que va saber donar a aquestes pàgines un aspecte el més lluminós possible.

Michel Pierson & Ptyx

CRÈDITS

PROJECTE ORIGINAL:

Restitució de la composició tipogràfica concebuda per Stéphane Mallarmé per al Projecte de l’edició Volard de 1987 del poema «Un coup de Dés jamais n’abolira le Hasard», a partir de les proves conservades a la BNF. 

Aquesta edició, que conserva el format de l’original, s'ha realitzat respectuosament tenint en compte les correccions el desitjos manuscrits per Mallarmé sobre alguns errors de 'obra impresa per Firmin-Didot

TEXTOS ORIGINALS:

© Michel Pierson & Ptyx

DISSENY I PRESENTACIÓ EN PÀGINA DEL POEMA:
Denis Péraudeau

PROJECTE I PROPOSTA DE L’EXPOSICIÓ:
Secció Imatge del Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals

COMISSARIAT I DISSENY DE L’EXPOSICIÓ:
Samuel Garrofé