Blog
•

STÉPHANE MALLARMÉ
«UN COUP DE DÉS JAMAIS N'ABOLIRA LE HASARD»

PROJECTE-EXPOSICIÓ

Stéphane Mallarmé ocupa un lloc com a peça clau de les discussions que es troben al centre de la teoria moderna de la poesia. La seva obra va representar una influència significativa sobre autors que posteriorment van fer de l'escriptura una disciplina plàstica en destacar el sentit material de les paraules, les quals adquirien un significat particular a partir de la seva distribució en el paper. 
En aquest sentit l'obra i concretament el poema «Un coup de Dés jamais n'abolira le Hasard» d'Stéphane Mallarmé es troben a l'origen de noves pràctiques en l'art, des de les primeres avantguardes artístiques del segle XX fins a l'actual art contemporani. «Un coup de Dés jamais n'abolira le Hasard» va ser publicat per primera vegada a la revista Cosmopolis, al seu número del 3 de març de 1897. Aquesta composició va ser restaurada per Michel Pierson & Ptyx el 2002 a partir de les fotografies de les proves conservades en la Bibliothèque Nationale de France. Aquesta versió —l'original en francès, que inclou totes les pàgines del poema— és la que es presenta gràcies a la generositat dels seus autors i a la dels propietaris dels drets de publicació.
L'exposició forma part dels projectes que, impulsats pel Laboratori Creatiu, fan públics treballs que relacionen les arts plàstiques amb les creacions literàries.

Laboratori Creatiu / Imatge

Imatge: Stéphane Mallarmé retratat per Edouard Manet

LA REVISTA COSMOPOLIS, 1897

«Un coup de Dés jamais n’abolira le Hasard» va ser publicat per primera vegada a la revista Cosmopolis, en el seu lliurament del 3 de març de 1897. El poema anava precedit per un prefaci, així com d'una «nota de redacció», totes dues escrites per Mallarmé a petició del comitè de lectura de la revista que se sentia desorientat per la factura insòlita i el sentit enigmàtic del poema, i que es preocupava per facilitar un accés seré als seus lectors. 
Sobre els retrets referents a l'obscuritat del poema, Mallarmé deixa clar a la «nota de redacció» que: «En aquesta obra, d'un caràcter totalment nou, el poeta s'ha esforçat per fer música amb les paraules. Una espècie de leitmotiv general es desenvolupa sobre el tot i constitueix la unitat del poema: i uns motius accessoris vénen a reagrupar-se al seu voltant. La naturalesa dels caràcters emprats i la posició dels blancs substitueixen les notes i els intervals musicals».

Realment, Mallarmé estava insatisfet per la forma tipogràfica amb la qual s'havia presentat el seu poema, provocada per les restriccions derivades de la impressió en una pàgina única i en un format relativament petit. Va dir que la revista «només havia fet les coses a mitges». Somiava en una dimensió suplementària o, segons els seus propis termes, en una «paginació especial» que hagués permès anar més lluny.
En el mateix moment en que el poema apareixia a Cosmopolis, Mallarmé ja preparava, a partir del mateix text, la «monumental» edició que Ambroise Vollard li havia proposat de realitzar.

Michel Pierson & Ptyx

NOTA SOBRE AQUESTA EDICIÓ

«Obriu els ulls» va ser el desig expressat per Mallarmé en la introducció a la imperfecta reproducció del seu poema en la 
revista Cosmópolis. A falta de poder fer-ho millor, tanmateix «obriu els ulls». El mateix desig expressem respecte d'aquesta edició. No té un altre objectiu que oferir la reproducció de la composició tipogràfica segons va ser concebuda per Mallarmé, en una reproducció que, segons el desig de Valéry, s'ajusta el més possible a «l'aspecte visual desitjat per l'autor».

El desig primordial que es finalment deixem de llegir, mirar, desxifrar o comentar «Un Coup de Dés jamais n'abolirà l'Hasard» utilitzant versions distorsionades o distorsionants. No tan sols perquè aquesta obra és reconeguda avui com una «peça patrimonial» o una «gran fita en la història de l'art i les idees», sinó primerament per simple respecte a Mallarmé i perquè s'ha abusat tant d'una obra mestra; també perquè el significat d'aquesta empresa única —objecte, durant gairebé un segle, de múltiples especulacions i «descodificacions»— només pot albirar-se o abordar-se assumint en principi que el contingut i la forma, així com l'esperit i la lletra no poden ser dissociats.

El nostre agraïment va especialment adreçat a Denis Péraudeau, la prodigiosa habilitat i la infinita paciència del qual van permetre la reconstrucció dels caràcters perduts i del traçat —o posada en escena— original; així com també a Alexandre Bruno, que va saber donar a aquestes pàgines un aspecte el més lluminós possible.

Michel Pierson & Ptyx